Sorea

El Santuari de l'Abadia de Montserrat s'abasteix de l'aigua d'un pou i és  tractada a una estació de tractament situada a la cota 138. D'allà cal impulsar l’aigua fins a un dipòsit intermedi situat a la cota 435, des d’on es reimpulsa fins arribar als dipòsits generals situats a peu del Santuari a la cota 735.

L’obra consistí en la col•locació d’una canonada de fosa paral•lela a l’antiga de ferro, de forma que la nova servei per a l’abastament de l’aigua potable mentre que l’antiga es manté per a l’ús d’aigua de reg.

Per a la instal•lació de la nova canonada va ser necessària la utilització d’un helicòpter i de personal especialitzat en treballs d’alçada. En total es van instal•lar 1.200 metres de canonada d’impulsió.

Inici obra : setembre del 2008
Finalització : Octubre del 2009

Antigament Sant Pol de Mar s’abastava d’aigua procedent dels quatre Pous Escoles i del Pou Planiol, però a causa d'una contaminació per compostos halogenats, bàsicament tetracloroetilè (PCE) i en menor quantitat tricloroetilè (TCE), es va haver de recórrer a una altra font de subministrament, concretament la que prové de la planta de tractament situada a Palafolls.

Aprofitant les obres a les escoles de Sant Pol de Mar que afectaven els pous contaminats, l’Ajuntament amb la col•laboració de SOREA, inicià un projecte per a la recuperació dels pous que són capaços de subministrar a la xarxa d’aigua potable de Sant Pol de Mar un cabal de fins a 75 m³/h.

El tractament necessari per eliminar compostos halogenats de l’aigua és el denominat Stripping que consisteix en fer passar l’aigua per una torre d’aireació. En aquest procés, l’aire s’enduu els compostos halogenats gràcies a què aquests són molt volàtils. Prèviament al pas de l’aigua per la torre d’aireació l’aigua es desinfecta amb llum ultraviolada. També formen part del tractament la regulació del pH amb aportació d’anhídrid carbònic (CO2) i la desinfecció final amb clor.

Un cop l’aigua ha estat tractada i complint totes les garanties sanitàries exigides per la reglamentació vigent, s’impulsa als dipòsits de distribució d’Urbapol i Pi del Soldat i d’allà passa a la xarxa de distribució del municipi. Aquesta actuació permet recuperar els recursos propis de Sant Pol de Mar, assegurant una autonomia d’abastament i permetent reduir l’aportació de recursos de la planta de tractament d’aigua potable de Palafolls.

Sorea va executar durant l'any 2009 i 2010 treballs de millora fets al dipòsit d'aigua potable del municipi de Vilagrassa. Aquestes feines van consistir en la consolidació i el condicionament del dipòsit existent que té una capacitat de 1.000 m³.

La  impermeabilització, el cobriment, pintar el dipòsit per minimitzar l’ impacte ambiental, la instal·lació d'una tanca perimetral, tal com marca la legislació vigent i la instal·lació d'una presa d'aigua per als pagesos, han sigut les obres realitzades.

Un cop finalitzada l'obra, Vilagrassa disposa d’un equipament que permet millorar el servei de subministrament d'aigua potable al municipi.

Sorea ha dut a terme diverses actuacions encaminades a la recuperació de pous d'aigua la qual no és apta per al consum humà però que malgrat això és susceptible d'utilització per a altres usos.

Exemples d'aquesta actuació els podem trobar als municipis de Sitges o de Calafell. En aquests municipis s'ha dut a terme una iniciativa amb els ajuntaments respectius, consistent en la instal•lació de diverses preses que permeten l'extracció d'aigua no apta per al consum humà de pous municipals. Els equips de reg o de neteja viària municipals realitzen la càrrega d'aigua en aquests punts evitant la utilització d'aigua potable per als esmentats usos.   

Aquesta acció permet un estalvi substancial en el consum d'aigua potable.

A Sitges la presa del freàtic situada en Av. Ronda de Sitges permet l'extracció de l'aigua d'un pou de 20 metres de profunditat amb un cabal de 10 a 12 m³/h que no és aprofitable per al consum humà a causa de la seva concentració de clorurs. La presa d’aigua situada en el sector Terramar Vinyet d'aproximadament 10 m³/h, acull l'aigua de pou que té una concentració de clorurs tal, que impedeix la seva utilització per a reg, per la qual cosa únicament s'utilitza per a neteja viària i de col•lectors.

A Calafell hi ha diverses captacions d'aigua freàtica tant per a reg com per a neteja viària per exemple en carrer Lluís Companys (30 m³/hora) o a l'Estany (35 m³/hora). 

La inquietud de l'Ajuntament de Mollet i de Sorea per l’estalvi de l’aigua de reg i en definitiva pel compromís mediambiental, han derivat en la implantació de diverses iniciatives destinades a la reducció del consum d'aigua en el municipi de Mollet de Vallès.

Concretament una d'aquest iniciatives es basa en la instal•lació de diversos equips detectors de pluja. Aquests equips, quan detecten que està plovent, envien una alarma  mitjançant telefonia mòbil o radiofreqüència, al centre de telecontrol des d'on s'anul•la el reg que hi havia programat per la zona vinculada al detector en qüestió. Des d'aquest centre de telecontrol es poden programar els regs segons els horaris requerits i la intensitat de la pluja. 

En les següents fotografíes es poden observar les zones escollides per portar a terme la primera fase d’instal•lació de detectors de pluja i les diferents tipologíes d'instal·lació dels detectors.

• C/ Nelson Mandela: el detector de pluja s'instal·la en la part superior d'un pal que es fixa al costat de l'armari elèctric.
• Parc Pau Casals:  s’instal•la amb un suport a la paret, al damunt de la porta d’accés a l’aparcament.
• Parc La Farinera: s’instal•la en el pal que suporta el projector d’il•luminació.
• Plaça Mercè Rodoreda: : s’instal•la a la façana de la casa amb un suport per a la paret.

També a la zona de l'Av.Teixidores disposen d'aquest sistema de control.

A Sitges el depòsit de 5000 m³ anomenat Adela i inaugurat el juliol de 2009, compta amb turbines generadores d’energia elèctrica.

Amb aquest sistema es permet la il•luminació de tota la zona urbanitzada al voltant de les instal•lacions gràcies a l’energia aportada per la pressió de l’arribada de l’aigua tractada al dipòsit.

La microcentral elèctrica consta d’un equip format per dues turbines Pelton: Potència generada 12 + 12 KW. Tensió 230/400 V. Cabal d’injecció 120 + 120 m³/h. Alçada 40 m.c.a       
                            
Actualment, s’està generant l’energia necessària per abastir l’enllumenat públic de la urbanització de Santa Bàrbara, 200 kw/dia, encara que hi ha capacitat per produir fins a 480 kw/dia.

El municipi de Sanaüja es un poble agrícola. Els pagesos, en certs moments de l’any i per poder aplicar productes fitosanitaris, necessiten un punt de càrrega d'aigua. L'existència d'un punt de càrrega de lliure accés va provocar durant un temps que els pagesos dels municipis limítrofs també utilitzessin l'esmentat servei, així com altres persones que feien un ús no procedent d’aquesta aigua . A banda, l’aigua es un bé escàs que no es pot malbaratar en espcial a Sanaüja durant l'estiu.

Aquests fets van provocar que durant l’any 2009 es posés en servei un nou punt per omplir les cisternes dels pagesos al municipi de Sanaüja habilitat amb clau d’accés. Amb aquest sistema només es pot anar a omplir aigua si prèviament s’està donat d’alta. En el nou sortidor es selecciona el volum d’aigua que es necessita i ell mateix s’atura, evitant vessaments innecessaris. A més, incorpora un sistema de lectura del consum dels abonats mitjançant un mòdem GSM que envia les dades al centre de gestió de forma immediata.

El municipi de Tàrrega disposa d’una planta potabilitzadora que s’abasteix íntegrament del Canal d’Urgell. En la planta l’aigua rep un tractament de coagulació amb policlorur d’alumini, decantació i filtració per eliminar-ne la terbolesa. Posteriorment, rep un tractament de desinfecció amb hipoclorit sòdic.

L’aigua del canal d’Urgell sovint presenta un pH molt elevat i la posterior addició d’hipoclorit sòdic, necessària per a desinfectar l’aigua, incrementa encara més aquest valor. La conseqüència és un risc que l’aigua resultant del tractament tingui una terbolesa elevada.

L’any 2008 s’optà per instal•lar un sistema per reduir el pH de l’aigua consistent en addicionar CO2 com a alternativa a un àcid fort, ja que es tracta d’un element innocu mentre que els àcids al ser corrosius requereixen de mesures de prevenció i atenció elevades.

L’addició de CO2 es realitza prèviament a l’addició del coagulant obtenint-se resultats molt bons com ho demostra la qualitat de l’aigua de Tàrrega amb uns valors de terbolesa totalment correctes.

L’obra consisteix en la construcció d’una captació d’aigua a la presa de la Baells mitjançant un by-pass a la canonada de desguàs de mig fons (mitja alçada) i posteriors impulsions fins al bombament existent al Canal industrial de Berga que eleva l’aigua fins a l’estació de tractament de Berga.

L’obra es divideix en dos trams.

El primer tram d’obra es composa d’un edifici de bombament a peu de presa que mitjançant dues bombes impulsa l’aigua fins a un dipòsit regulador propietat de l’Agència Catalana de l’Aigua i una canonada de 415 metres de fosa dúctil i diàmetre 250mm.
 
El segon  tram d’obra es composa d’un edifici de bombament a la vora de la carretera d’accés a la presa que, mitjançant dues bombes impulsa l’aigua fins al bombament existent al Canal Industrial. En aquest tram s’ha instal•lat una canonada de fosa dúctil de 2554 metres i 250 mm de diàmetre.

Construcció d’una estació de tractament d’aigua potable a Cereja (Llivia). Aquesta estació de tractament consta de:

Filtres: l’aigua procedent del Canal d’Angostrina entra a un filtre de rentat en continu, simultani al filtrat, tipus M-1500, amb una capacitat nominal de 60 m3/h. Això constitueix tota una innovació respecte al sistema convencional de rentat discontinu, en el que és necessari parar la filtració i entrar periòdicament en operacions de rentat  a fi de condicionar el llit de sorra. El filtrat, junt amb l’addició dels productes corresponents, proporcionen a l’aigua el tractament adient per al seu consum humà.

Dipòsit: l’aigua tractada s’emmagatzema al nou dipòsit de 1500 m3 construït al costat de l’estació de tractament i posteriorment es distribueix a la xarxa municipal d’aigua potable de Llívia o bé s’impulsa mitjançant dues bombes cap al dipòsit de Cereja.

Telecomandament: Tot el procés està regulat i controlat mitjançant sistemes de telecomandament.

Obra realitzada entre 2008 i 2009 per a l’Ajuntament de Llívia.

Sorea ha implantat un sistema pioner a Catalunya per a l’extracció d’aigua del subsòl basat en la combinació de l’energia solar i l’eòlica, una combinació que fa que el dispositiu sigui sostenible.
La maquinària que extreu l’aigua s’alimenta amb l’impuls obtingut mitjançant un dispositiu autònom de generació d’energia format per panells solars i un molí de vent, que funcionen depenent de la radiació solar i la força del vent sense passar per un inversor de corrent extern. Aquesta novetat fa que no hi hagi pèrdues en la conversió de diferents energies.
El sistema SQFlex, de Grundfos, que s’ha instal•lat a Ripollet es compon d’un aerogenerador, de quatre panells fotovoltaics; un quadre que unifica aquests dos tipus d’energia, i un quadre de visualització i control CU200, que indica la potència que consumeix en cada moment i informa si hi ha alguna anomalia en el sistema.
Com a base del sistema, hi ha una bomba electrònica (SQF) capaç d’admetre tensions i intensitats variables, de 30 a 300 volts en corrent continu (el de les plaques fotovoltaiques) o de 90 a 240 volts en corrent altern (com ara el domèstic o el d’un generador de benzina). Aquesta bomba electrònica és l’única al món que porta un regulador integrat al motor, que està submergit al fons del pou.
Aquest sistema s’ha instal•lat al pou que hi ha a la zona de Gassó-Vargas, a Ripollet, on l’aigua que s’extreu abastirà d’aigua les zones verdes dels antics Pinetons. Aquestes zones formen un continu verd que parteix de la Casa Natura i arriba fins el carrer Padró. Per tant, l'aigua es fa servir per regar una superfície de 10 hectàrees.

Construcció d’una estació de tractament d’aigua potable que consta de:

Dipòsit d’aigua no tractada de 150 m3 que acull les aigües procedents de la captació del Torrent de les Llanes i de l’aigua impulsada des del Pou la Fusteria.

Filtre de rentat continu: l’aigua no tractada, entra a un filtre de rentat en continu, simultani al filtrat, tipus M-1000, amb una capacitat nominal de 40 m3/h. Això constitueix tota una innovació respecte al sistema convencional de rentat discontinu, en el que és necessari parar la filtració i entrar periòdicament en operacions de rentat  a fi de condicionar el llit de sorra. El filtrat, junt amb l’addició dels productes corresponents, proporcionen a l’aigua el tractament adient per al consum humà.

Dipòsit d’aigua tractada: l’aigua un cop tractada s’emmagatzema al nou dipòsit de 500 m3 construït al costat de l’estació de tractament per, posteriorment, ser distribuïda a la xarxa municipal.

Telecomandament: Tot el procés està regulat i controlat mitjançant sistemes de telecomandament.

Obra executada els anys 2007-2008 per a l’Ajuntament de Prats i Sansor.

Construcció d’una estació de tractament que consta de:

Dipòsit d’aigua no tractada de 100 m3 de planta rectangular i una sola cambra que acull les aigües procedents de dues captacions.

Bombeig: Dues bombes aspiren l’aigua del dipòsit d’aigua no tractada i la condueixen fins a l’entrada del primer filtre.

Filtres: El procés de filtració de doble etapa consta de dos filtres, instal•lats en sèrie amb una capacitat de tractament de 90m3/h, omplerts amb material granular de diferent granulometria.

Edifici de control: L’edifici està dividit en dues cambres, una per a l’ ubicació dels filtres, terbolímetre, quadre elèctric i resta de equips hidràulics i l’altre cambra acull els dipòsits d’emmagatzematge de productes químics i les corresponents bombes dosificadores de reactius. També s’incorpora un sistema de descàrrega de reactius amb una reixa perimetral, pou de recollida i dutxa renta ulls.

Obra realitzada durant el transcurs de l’any 2008 per a l’Ajuntament de Llívia